La cadernera

Alguna cosa m'envaiex el cor quant escolto aquest esplèndid cantaire pero quant el veig ja és l'anima el que s'omple. Magnific el plumatge, com si ves estat esquitxat de vermell i clarament a la vista una frange color groc al mig de les ales envoltada de negre.

El perdal, sempre present

Es l'ocell més comù i més acomodat al nostre entorn. Un pel timit i espantadís pero s'aprofita de les nostres restes alimentaries com engrunes

de pa que deixem caure del nostre entrepa o bé d'algun fruit força madur.

Un america a Cassà

Va arribar fa uns sis anys en una bassa de Cassà i aqui es va quedar.De tant en tant marxa a passar un parell de dies no se on, pero sempre torna a la bassa.Sembla que no li molesta ni el fred ni la calor.

Els que el veiem diariament l'anomenem Pallasso tot i no sent correcte ja que el seu nom que en te varis pot esser L'Anec de Florida o bé l'Anec de Carolina també es diu, Joyuyo i huyuyo.

Aquest"Pallasso" és salvatge, no en veuras gaires més aqui en llibertat.

Cap any m'havia trovat amb tants Estornells.Durant tot l'any, que en trovo per tot arreu,arriba a esser molest tant per els seus multiples xiulets com per els seus excrements sense oblidar el fet de fer fora tot ocell més devil qu'ell.No se si arribara a emigrar com jo desitjo.
S'alimenta de insectes, cucs i fruits, solen anar en força companyia i fan el niu a les taulades de cases amb poca activitat.La femella te més taques blanques a la panxa.Mentre que el mascle és més fosc.
Aquest ejemplar és L'Estornell vulgar (Stumus vulgarius).Si mires cap amunt de qualsevol lloc de Cassà segurament el podras observar.

Tardor

No voldria equivocarme,pero aixó sembla un mosquiter comú (Phylloscopus collibita), no crec que trigui gaire més a emigrar cap el nort d'Africa segurament.

El seu xiulet es pot distingir molt bé. Sovint volèien per els arbres o arbustos on nien les aranyes, doncs aquestes son un dels seus principals aliments.